Aquestes fotos tenen una història amb poc misteri, tot i que opino que el resultat, gràcies a la posició del cap i el reflex de les ulleres en algun cas, és bastant atractiu.

Els meus avis provenen d'una vida de camp i em vaig trobar que en intentar retratar-los, ells sempre adoptaven una postura molt hieràtica, mirant cap endavant i seriosos, ja que no tenen arrelat el costum de fer-se fotografies, i encara menys de fer de models. Així doncs, era jo la que m'havia de moure tota l'estona i demanar-los que canviessin la posició del cap, que miressin cap aquí o cap allà, i llavors disparar abans que quelcom es mogués. D'alguna manera, això ha fet el projecte una mica més difícil i interessant; veure què podia aconseguir amb unes condicions limitades, ja que a més a més tampoc podia trigar molt a disparar perquè el sol molestava als ulls.

Vaig realitzar la "sessió" a quarts de cinc de la tarda, una hora on en aquesta època de l'any i en dies clars els rajos del sol "donen" d'una manera molt directa i horitzontal, unes condicions lumíniques ideals per a la meva idea de voler donar el màxim contrast possible a la cara.