Col·lecció 1: FULLES I NATURA

​

Enquadrament: Vertical. Veiem el final d’una branca que està brotant, i una aranya posada sota una de les fulles.

Fora de camp: Fora de camp hi ha la placeta del pati, els arbres, les voreres i els bancs.

Composició: Aquesta foto segueix la norma dels tres terços, la qual explica que quan dividim la imatge en nou porcions iguals, el focus d’atenció és en els 4 vèrtexs centrals. El pes de la imatge recau en el brot rosat, en el vèrtex superior esquerre, que equilibra la imatge amb l’aranya, situada a l’altra meitat i que destaca gràcies al fons borrós i fosc.

Punt de vista, distància, plans: Pla detall. És un punt de vista poc utilitzat quan es pretén fotografiar una planta, ja que en comptes d’agafar-la lateralment l’agafem frontalment i en ressaltem el volum. Hi ha una distància exagerada per l’enfocament, que realment consisteix en la llargada de la branca. El primer pla se l’enduen el brot i l’aranya i el segon pla, completament desenfocat, la resta de l’arbust.

Enfocament, profunditat de camp: Aquesta imatge transmet una gran profunditat degut a l’accentuació de l’enfocament i la separació de plans. Tot l’enfocament se centra en l’aranya i les fulles finals del brot.

Llum i colors: La llum ressalta les fulles de la planta principal i això li dona uns contorns nítids, cosa de gran utilitat, perquè tota la imatge té (a excepció del brot granate) els mateixos tons verds i marró apagat.

Efectes òptics: El fet que darrere de l’aranya, que és de color clar, hi hagi un cúmul de fulles desenfocades la fa ressaltar encara més perquè li atorga contrast i importància.

 

​

​

Enquadrament: Vertical. Veiem dues fulles de trèvol que broten d’entre els còdols blancs. Ressalten sobre un fons color rosa fosc.

Fora de camp: Fora de camp tenim el xiprer que està al mig de la jardinera farcida de còdols blancs, i la resta de la façana de l’institut.

Composició: És una composició majoritàriament vertical amb una intersecció horitzontal. Tenim tres línies d’atenció: les dues verticals de la tija dels trèvols i la horitzontal de la jardinera amb pedres.

Punt de vista, distància, plans: És un pla frontal senzill, amb els trèvols retratats frontal i amb claredat.

Enfocament, profunditat de camp: Hi ha poca profunditat de camp donada la poca separació entre l’objectiu principal i el fons pla. És una imatge sense cap desenfocament pronunciat.

Llum i colors: El vermell i el verd són colors oposats, per tant, aquests derivats destaquen l’un contra l’altre. Les pedres, com que son de color blanc, no retenen cap protagonisme. Com que era a l’ombra completament, aquesta foto té el focus de llum molt ben difuminat.

Efectes òptics: El punt fort d’aquesta imatge és la combinació cridanera de colors que ressalten  les altres dues parts mútuament.

 

​

​

Enquadrament: Vertical. Veiem una parra d’una planta enfiladissa que fa un porxo natural. Veiem les bigues que l’aguanten, un tros de mur a l’ombra, i el cel.

Fora de camp: Fora de camp tenim el carrer pavimentat que es forma des del carrer fins a la porta del centre i que recorre el jardí de punta a punta, també fora de pla.

Composició: Aquesta imatge és divisible en tres meitats horitzontals. El terç superior està compost pel cel, el terç central l’ocupa la planta enfiladissa, i al terç de sota es pot veure l’edifici annexat.

Punt de vista, distància, plans: El punt de vista és lleugerament contrapicat, ja que l’umbra vegetal està situada per sobre del nivell del cap. Hi ha una distància moderada entre l’objectiu i els objectes però per contra tots estan bastant aglutinats. Per aquesta mateixa raó només hi ha un únic pla molt ben escalat.

Enfocament, profunditat de camp: Com que està presa amb distància, tots els elements de la foto es queden agrupats en un sol pla. Estan tots enfocats per igual, i en estar tots junts, el que evoca la profunditat de camp és la distància presa entre la càmera i els objectes.

Llum i colors: Es forma un degradat tant de llum com de colors. El focus lumínic prové de la cantonada superior dreta, amb el cel molt clar. La llum impacta a les fulles, i aquestes fan ombra a la paret. És una escala de més llum a menys, gràcies al filtre de les fulles, i una escala de colors, en la qual la superior és blana, la central es torna verda i la inferior adquireix una tonalitat beix enfosquida.

Efectes òptics: Gràcies a la discontinuïtat i la irregularitat de les fulles per filtrar la llum, a la paret arriben alguns raigs de sol distribuïts en taques irregulars. La diferència de llum en el mateix sector provoca un enfosquiment accentuat que ens ajuda a deduir l’origen de la llum, el cantó superior dret.

 

​

​

Enquadrament: Vertical. Veiem el brot d’una planta que forma un tirabuixó. Al fons s’aprecia el cel i els barracons de l’institut.

Fora de camp: Fora de camp hi ha el passadís pavimentat entre els dos barracons i l’edifici principal en direcció oposada.

Composició: És una composició clarament vertical gràcies a la direcció de la tija i del mur de l’annex. El centre d’atenció es posa sobre el rínxol del brot, bell al mig de la foto i cridant l’atenció per la seva forma.

Punt de vista, distància, plans: És un pla detall i un punt de vista en contrapicat pel qual em vaig ajupir per aconseguir fer ressaltar el tirabuixó, que vaig posar davant del cel gairebé net. L’alt mur del terç dret ajuda a accentuar la sensació.

Enfocament, profunditat de camp: L’enfocament està centrat en la planta del primer pla per aportar-li el màxim protagonisme possible. Tenir el cel com a fons dona una gran profunditat per la seva fàcil intuïció i la seva gran distància. El punt de fuga que marquen els edificis és de gran ajuda per a ressaltar també la profunditat.

Llum i colors: El color més destacat de la fotografia és el blau intens que retalla la planta. El color verd queda amagat a causa del contrallum. També hi ha presència del beix del mur i del blanc del barracó i els núvols, en un paper secundari. El focus de llum està ben distribuït al llarg de tota la bòveda celeste.

Efectes òptics: El contrast exagerat condensa en la planta tota la importància en enfosquir-la sobre un fons clar, encara que això ens faci sacrificar-ne el color verd.

 

​

​

​

Col·lecció 2: GROC

 

Enquadrament: Horitzontal. En el pla més proper hi ha una paperera buida. Gradualment, en els plans posteriors es veu l’entrada al centre per el jardí, els arbusts, un banc, la placeta del pati i la vegetació del fons.

Fora de camp: Aquesta fotografia té un punt de vista ampli però fora de camp es troba el carrer i davant la paperera (en el punt de vista del fotògraf) l’edifici de l’institut.

Composició: Aquesta imatge té una composició diagonal, constituïda pel punt de fuga i sobretot, per la diferència de llum que hi ha entre el camí de la parra sota l’ombra i la plaça de sorra que rep tot el sol de ple. La paperera a l’inferior dret i l’arbre i el banc al superior esquerre equilibren la composició i realcen la línia. La paperera està situada en el novè inferior dret, un enfocament interessant molt utilitzat per trencar la monotonia quan es presenta un objecte en un primer pla.

Punt de vista, distància, plans: Aquesta imatge posseeix tres plans a vista lleugerament picada poc definits, és a dir, amb lleugeresa a la transició. El primer pla el té la paperera, l’element principal de la imatge, el segon pla correspon al paviment i els arbusts inferiors que té immediatament a la dreta, el pla més allunyat és la placeta amb la llum que li dona de ple. Hi ha una distància considerable entre els elements de tots els plans.

Enfocament, profunditat de camp: Tots els elements estan relativament ben enfocats, però la suau anivellació de plans confereix una profunditat remarcada i clara.

Llum i colors: El color que més ressalta és clarament el groc. En la resta de la imatge destaca el verd i poca cosa més, ja que ens interfereix el gran contrast de llum i atenua els colors. La llum prové d’un focus a dalt i molt remarcat. El fet de crear tanta diferència entre el pla de la placeta i el pla de la passarel·la accentua la diferència de distància.

Efectes òptics: Podem parlar d’una fotografia en la qual, tot i estar tallada per una línia diagonal, porta tota la llum a la meitat dreta i la foscor a l’esquerra. Aquest efecte, aquesta il·lusió es crea gràcies al focus de llum situat a la part superior (amb més força a la dreta) que continua el color groc de la paperera a la part inferior. A la part esquerra és tot ombrívol excepte alguns esquitxos de llum que les fulles de la parra deixen passar.

 

​

​

Enquadrament: Vertical. Veiem una noia d’esquena amb una jaqueta groga, observant els companys darrere seu. De fons: El passadís que formen els barracons, una parella d’alumnes parcialment tapats, i alguns arbres.

Fora de camp: Fora de camp hi ha la rampa i la porta principal del barracó per on s’accedeix a l’aula d’audiovisuals, i més a l’esquerra, els matolls que fan de tanca amb el carrer.

Composició: Aquesta foto forma una composició vertical, amb dues línies representades per la model d’esquena i la cantonada del barracó a l’esquerra del pla. Paral·lelament, el punt de fuga dels edificis forma quatre línies diagonals que conflueixen lleugerament a l’esquerra del centre.

Punt de vista, distància, plans: Aquest és un pla general amb una distància gradual i progressiva, sense entrebancs gràcies a la perspectiva del passadís, que accentua la distància dels arbres del carrer que hi ha al fons i dels alumnes a la meitat.

Enfocament, profunditat de camp: Tots els elements estan ben enfocats i la profunditat està clarament marcada gràcies a la perspectiva d’un punt de fuga que es forma al passadís entre els dos barracons.

Llum i colors: El focus de llum és intens i té un origen marcat. Tant, que atenua el color blau del cel i debilita les ombres de la foto en saturar l’objectiu. Moltes parts de la imatge són grises o apagades però podem destacar el color groc càlid de la jaqueta de la model.

Efectes òptics: L’excés de llum tergiversa els colors i altera la tonalitat del cel, el mur de la dreta i els tons marrons i negres del cos de la noia.

 

​

​

Enquadrament: Vertical. Veiem un mur del qual sobresurt una canonada amb la cantonada pintada, a sota, uns matolls. Molt a darrera es veuen més plantes i l’edifici principal.

Fora de camp: Es veu molt poc, però a la banda dreta, al fons d’on acaba la cantonada, s’aixeca l’edifici principal del centre, i la petita “cala” que està tapada per un avet amb els bancs de palets a sota.

Composició: Tenim una composició dividida en creu i el punt de creuament és on recau absolutament tot el pes de la imatge: la cantonada del tub, pintat d’un groc cridaner, s’oposa i ressalta de la paret amb la tonalitat beix pàl·lida. La petita escletxa que ens mostra el jardí al fons a la dreta equilibra la composició en igualar en pes la canonada, que desemboca a l’esquerra i aportaria massa pes visual a aquella banda.

Punt de vista, distància, plans: Tenim un punt de vista que situa la canonada a l’alçada dels ulls, per la qual cosa em vaig haver d’ajupir. Hi ha molt poca distància entre tub i. A l’extrem dret de la fotografia podem apreciar un tros profund del jardí i la façana de l‘edifici principal. Aquest constitueix el segon pla, i el primer està ocupat pel mur i la canonada.

Enfocament, profunditat de camp: L’escletxa a la dreta que ens mostra l’edifici i el jardí augmenta i remarca la profunditat, que en el primer pla no és gaire notòria. Tots els elements estan ben enfocats.

Llum i colors: En aquesta foto el focus de llum és indirecte i està ben distribuït. Això ens ajuda a no només no alterar, sinó a ressaltar i diferenciar millor els colors. El groc cridaner i la pintura verda del mural de bambú son el més remarcables, tot i que la imatge estigui exclusivament constituïda per colors del mateix rang, l’espectre verd i groc.

Efectes òptics: Tot i que té un tros de mural darrere, algunes parts de la canonada són del mateix color que el mur. La mimetització s’evita gràcies al volum del tub, que projecta una ombra poc definida sobre la paret i permet diferenciar-ne els plans.

 

​

​

Enquadrament: Vertical. Veiem dues canonades, una amb franja groga, que conflueixen en una capsa d’electricitat. Una planta enfiladissa les envolta.

Fora de camp: Aquesta fotografia té un pla molt tancat, però podem saber que a banda esquerra hi ha el passadís pavimentat entre els dos barracons del jardí davanter i a banda dreta l’edifici principal amb les escales metàl·liques. La paret és de l’annex on hi ha els tallers i el magatzem.

Composició: Aquesta imatge té una composició purament vertical. Les quatre línies de composició són les dues canonades que accedeixen a la caixa d’electricitat, les heures que descendeixen i la petita barra metàl·lica a l’esquerra de tot.

Punt de vista, distància, plans: És una foto amb un punt de vista i uns plans senzills; a l’alçada dels ulls, un pla general i que no evoca gaire profunditat. Hi ha poca distància entre els elements; l’encant de la foto es basa en la simetria, l’ordre, la poca perspectiva i la minuciositat de la col·locació dels elements.

Enfocament, profunditat de camp: No hi ha cap element desenfocat; la profunditat és més aviat nul·la donada la proximitat entre tots els elements integrants. Els objectes més voluminosos (en el sentit de que sobresurten més) son la capsa d’electricitat i les heures.

Llum i colors: Com que estava a l’ombra i a més no es veu el cel, aquesta imatge té un focus dispers i uniforme de llum que ens dona una vista molt acurada dels colors. Aquesta és una gamma reduïdíssima de tres elements: el beix carnós de la paret, caixa i tubs, el verd apagat de les fulles i la franja groc càlid de la canonada més gruixuda.

Efectes òptics: L’únic efecte òptic remarcable d’aquesta fotografia seria el lleugeríssim efecte vinyeta que es forma als extrems i que per contra, aclareix justament el centre, on tenim el fous d’atenció. Això es devia a que, paral·lelament a aquest mur, n’hi ha un altre de blanc corresponent al barracó i dotat de finestres. Aquest si que estava rebent directament la llum del sol, i en estar compost per parets blanques i vidre, reflexava la llum amb suavitat i dissipava gentilment i uniformement l’ombra.

 

 

​

​

Col·lecció 3: ANGLES I SEGMENTS

 

Enquadrament: Vertical. Veiem tota una fila de pals d’acer que sostenen l’escala exterior de l’institut i fan de barana. A sobre, la teulada i el cel.

Fora de camp: Donat que aquest pla només permet veure la part metàl·lica, en el fora de camp es troba la paret de formigó de l’edifici de l’institut, i cap avall, el jardí amb les plantes.

Composició: És una composició triangular (formada per el punt de fuga de les barres verticals) amb diverses interseccions horitzontals per part del sostre i els replans. També es poden apreciar les línies de les escales ascendents, que porten unes diagonals totalment desiguals a les altres que conflueixen a les altures. Les primeres es dirigeixen cap a la cantonada superior dreta en un angle de menys de 45º.

Punt de vista, distància, plans: És un punt de vista exageradament contrapicat amb un pla gairebé nadir. En estar inclosos a la imatge un únic conjunt d’elements allargassats que ocupen la composició sencera, només podem deduir la distància que es recorre per com evoluciona el punt de fuga.

Enfocament, profunditat de camp: No hi ha cap element desenfocat, tots reben la mateixa atenció en aquest sentit. Tot i això, l’exageració de la perspectiva gràcies al pla en contrapicat ens atorga un clar recordatori de la profunditat (en aquest cas, ascendent) que conformen els elements emmarcats a la fotografia.

Llum i colors: En aquest cas la llum provenia d’un punt focus marcat i clar: la diferència en aquest cas és que la posició del sol impactava de cara en l’objectiu i va permetre prendre fotos amb una lluminositat forta ideal per a una estructura tan complexa, amb tants racons per a il·luminar, i a més a més, metàl·lica (refractant). La gamma de colors és estrictament limitada, i molt freda; es constitueix en essència d’un to blau intens que en el cas del metall simplement descolorim per obtenir un gris fred i metàl·lic, fins i tot amb traces del mateix blau que reflexa del cel.

Efectes òptics: La perspectiva exageradíssima. És un format forçat pensat per accentuar l’altura de l’objecte a retratar.

 

​

​

Enquadrament: Vertical: Veiem la barana de la rampa que accedeix a la classe del barracó. Un dels travessers, en diagonal, intercalat amb les taules sobreres arrambades a l’altre cantó de la rampa. Al fons, els arbusts i la tanca.

Fora de camp: A l’esquerra, l’edifici principal de l’institut; a la dreta, el barracó, a dalt, el porxo, que podem apreciar a la cantonada superior esquerra.

Composició: És una composició diagonal en tots els sentits: el passamà i la fila de taules conformen una diagonal cap al punt de fuga al centre de la foto, mentre que el suport de la barana desafia radicalment la direcció de les altres diagonals i apunta cap a dalt a la dreta. També hi ha una línia horitzontal al fons composta pels arbusts que arrebossen la tanca.

Punt de vista, distància, plans: Un pla conjunt a l’alçada dels ulls, i que tot i que a diferència de la imatge anterior, aquesta és horitzontal, discontínua i amb diversos components, la manera de interpretar la distància de principi a final és fixant-se en el punt de fuga, ja que les taules i les baranes estan separades a intervals regulars (la qual cosa sempre facilita molt el càlcul de distància, mentre que si els objectes estan distribuïts de forma irregular només ens podem guiar per la mida estàndard que sabem l’objecte posseeix i comparar amb la imatge presentada per descobrir quant empetiteix). Pla perfil.

Enfocament, profunditat de camp: Tots els elements importants estan ben enfocats i, com en el cas de la imatge anterior, la perspectiva és la nostra eina indispensable per a mostrar que els nostres subjectes es troben a una distància regular i progressiva que s’allunya accentuadament.

Llum i colors: Tot i que els elements estaven situats a l’ombra i que el focus de llum estava ocult i provenia de darrere la càmera, tot i això encara hi ha un focus de llum secundari però intens a la cantonada superior esquerra fruit del reflex uniforme de la llum del sol al cel. Les ombres són delicades i la gamma de colors es veu afavorida per la il·luminació; tons pastel en els elements principals basats en colors beixos carnosos i clars i blancs i grisos trencats a les baranes i terra. Al fons, tons verds intensos dels arbres i taronja dels ramells de fruits que es veuen ressaltats per la incidència directa de laurèola solar al cel.

Efectes òptics: La perspectiva causa que elements situats a intervals regulars es vegin cada vegada amb menys separacions. A mida que s’allunyen els objectes de la càmera, es converteixen en una línia compacta; i els elements que poden sobresortir entre escletxa i escletxa fan la il·lusió d’estar travessant completament pel mig la massa d’objectes disposats regularment.

 

​

​

Enquadrament: Vertical. Cavallets de fusta crua i pintada, repenjats els uns sobre els altres. Tots plegats descansen a la paret del barracó.

Fora de camp: Portes i finestres del barracó, porxo, escales, baranes i la resta del mur.

Composició: Vertical. És una imatge que confon al principi pel batibull de llistons apuntant tos cap a angles diferents, a més de les diagonals al fons de suport del llenç i de fonaments del barracó: però els tres punts d’atenció de la imatge són els tres màstils esquerres dels cavallets (fusta crua, pintura blanca gastada i pintura blanca), els quals tenen clarament una orientació vertical neta, i son aquests els que dirigeixen l’atenció i la mirada quan es clava la vista en la foto.

Punt de vista, distància, plans: Una foto amb un pla detall, ja que només emmarca un tros concret dels cavallets. És un punt de vista regular (alçada dels ulls) i amb una distància entre objectes nul·la, ja que estan en contacte entre ells.

Enfocament, profunditat de camp: Tots els elements estan ben enfocats, ja que no hi ha canvis de pla bruscs o elements que sobresurtin en excés. És una foto que conté poca profunditat de camp; però la que està expressada en l’enquadrament és gràcies al volum propi dels elements que es fa més i més remarcat quan s’agrupen i es repengen, tot i deixant al descobert uns buits que també contribueixen a donar sensació de profunditat ja que podem entreveure els elements situats darrere/a sota.

Llum i colors: El focus de llum és difós i indirecte, ja que la foto va ser presa la l’ombra. La gamma de colors està reduïda a propòsit i es resumeix solament al blanc trencat i al marró de fusta crua, una combinació que personalment trobo molt bonica.

Efectes òptics: Aquesta imatge és una disposició d’elements gairebé idèntics que gràcies a la seva col·locació lleugerament diferent i la seva estructura plena de buits es poden confondre amb facilitat. Per a contrastar això, veiem que cada unitat té un color i una textura diferents: aquesta és la seva marca de reconeixement i aporta a la foto una il·lusió d’estampat.

 

​

​

Enquadrament: Vertical. “Bigues” d’acer que aguanten el sostre (també metàl·lic) del camí cobert del pati. Aquest punt concret és una cantonada. També podem veure un tros de l’altaveu.

Fora de camp: Les columnes verticals d’acer que sostenen el porxo. Els arbres i els bancs del jardí.

Composició: Aquesta foto pot ser confosa per la gran quantitat de línies horitzontals i verticals que hi ha; tot i això, la composició és diagonal. Tant horitzontals com verticals conflueixen a la diagonal, la qual cosa li aporta protagonisme, i aquesta té la feina de guiar i transmetre el punt de vista fins a la irregularitat de dalt a la dreta, un gros altaveu.

Punt de vista, distància, plans: És un punt de vista completament nadir, ja que el vaig voler fer el més centrat possible damunt del meu cap. Pràcticament no hi ha cap distància entre les bigues i el recobriment ja que les primeres aguanten el segon.

Enfocament, profunditat de camp: Els elements estan lleugerament desenfocats per accentuar la sensació de desubicació. La única profunditat de camp que podríem escórrer de la imatge, que de per si en té poquíssima, és la que ens proporcionen els espais buits que formen els patrons de sostre en repenjar-se a les bigues que el sosté.

Llum i colors: Aquesta foto es va fer a l’ombra, però tot i això encara s’aprecien ombres difoses, senyal del fort focus de llum fora del porxo. Vaig voler condensar la gamma de color a la imatge tant com fos possible; per aquesta raó, gairebé en la seva integritat és d’un gris molt pàl·lid, a excepció d’unes taques de rovell i d’un trosset de pilar pintat de verd que opino que salva a la foto d’una monotonia excessiva.

Efectes òptics: L’absència completa de fons o d’altres elements de guia com podrien ser una cadira, un arbre o una mà, desfiguren la imatge: la descontextualitzen, li donen un efecte misteriós i amorf, i no ens dona cap informació sobre la seva mida real o la seva situació en l’espai.

​

​

​

​

Col·lecció 4: OMBRES JUGANERES

 

Enquadrament: Vertical. Veiem l’ombra d’una petita palmera projectada sobre la terra i algunes fulles seques. Al terç superior veiem el bordó com a jardinera i heures a dins.

Fora de camp: Fora de camp tenim la resta d’heures que conformen la planta, el jardinet amb arbres i bancs de l’institut, però sobretot fora de camp hi ha la palmera que ha projectat l’ombra.

Composició: Una composició on totes les línies de conducció son diagonals. La jardinera i la ombra projectada de cada una de les fulles estan inclinades i descriuen una direcció clarament diagonal, ja que no hi ha elements que puguin interrompre la direcció assenyalant altres sentits.

Punt de vista, distància, plans: És un punt de vista des de dalt tot i que no el qualificaria de picat, ja que és una foto del terra. Un pla detall, i sense cap tipus de distància entre el centre de la imatge i el fons, ja que és una ombra.

Enfocament, profunditat de camp:  La fotografia està enfocada, tot i que l’ombra es veu desenfocada pel motiu obvi de que el focus lumínic es troba lluny. L’única profunditat de camp que podríem apreciar es tradueix en el volum que forma el bordó-jardinera del terç superior.

Llum i colors: La llum prové d’un focus marcat i intens que forma ombres molt dures. Allà on impacta de les fulles d’heura, les divideix en dues tonalitats abismalment separades de verd. El terra es manté en la gamma habitual de marró apagat, i el bordó, en un gris pàl·lid tacat de terra, pols i brutícia.

Efectes òptics: El focus que arrossega tot el pes d’aquesta foto és una ombra. Podem perfectament i amb detall endevinar la forma, mida, o tipus de planta sense tenir-ne ni un sol píxel inclòs.

 

​

​

Enquadrament: Vertical. Veiem un racó del pati on el paviment acaba i comença la terra d’on brota gespa i arbusts de la tanca. Un potent i marcat raig de llum talla la composició en la diagonal oposada.

Fora de camp: Fora de camp tenim la tanca que sosté els matolls alts (ja que la tapen), el carrer, i l’edifici principal i el del barracó.

Composició: Clarament diagonal. El fil cantant de la conversa és el potent raig de llum que mira cap a la cantonada superior dreta i que destaca i se superposa a les altres direccions (límit de la vorera i arbust de la tanca), que tenen una diagonal oposada mirant cap al superior esquerre. Els sentits oposats ajuden a no posar excés de pes “compositiu” a cap dels dos laterals.

Punt de vista, distància, plans: Punt de vista des de dalt (la línia de l’horitzó queda a baix). No hi ha cap tipus de distància entre el centre de la imatge i el fons, ja que és un raig de llum. Pla detall.

Enfocament, profunditat de camp: Com en el cas anterior, la foto està enfocada, però el focus de llum és llunyà i això causa que les vores de les llums i ombres no siguin nítids. La profunditat de camp és el focus de la imatge: vull dir que el terra, que és on està el quid de la fotografia, és el punt més fons de la composició; i el que ens ajuda a interpretar la profunditat de la imatge són els arbusts que s’eleven tot i seguint la tanca que delimita el pati.

Llum i colors: La imatge posseeix un únic i increïblement accentuat focus de llum, en el qual rau el focus visual de la imatge. Allà on impacta, la superfície es torna gairebé impecablement blanca; en la resta de la foto, les gammes es mantenen notablement neutrals tenint en compte el focus tant remarcat. La foto es recolza en una gamma principalment càlida que podríem analitzar resumidament en vermell dels fruits, marró del terra, gris clar del paviment i unes fulles verd dissimulat.

Efectes òptics: Aquesta imatge és una foto regular, excepte per l’intens focus de llum que la travessa de banda a banda. La curiositat d’aquest fet és que és molt improbable de formar-se per sí sol: el truc rau en el joc de columnes i edificis que estaven situats al lloc d’on prové el raig, en combinació amb la posició del sol.

 

​

​

Enquadrament: Vertical. Veiem, en primer terme, fulles d’esbarzer estampades d’un patró d’ombra curiós. Darrere, la paperera, l’esglaó i el terra.

Fora de camp: Fora de camp, a l’esquerra, hi ha els bancs fets de palets i l’avet que els tapa; a la dreta el passadís de sota la parra, que podem veure d’esquitllentes al terç dret de la fotografia.

Composició: Vertical amb una intersecció diagonal. Les verticals les condueixen la cantonada del mur a l’esquerra i la paperera a la dreta. La intersecció diagonal, que recull tot el protagonisme, està representada pel brot de la branqueta d’esbarzer que té les ombres circulars estampades.

Punt de vista, distància, plans: Pla detall, punt de vista lleugerament superior a l’objecte, que és irregular. Entre les fulles hi ha poca distància, i entre el seu conjunt i la paperera o el terra, també.

Enfocament, profunditat de camp: En aquesta foto només està enfocat l’element principal, les fulles: el fons i la resta d’elements es troben desenfocats ja que no ens aporten cap mena d’interès per a la fotografia curiosa. Cal dir, però, que gràcies a l’enfocament podem ressaltar i exagerar la profunditat del camp quan en realitat la distància entre tots els objectes és reduïda.

Llum i colors: La llum prové d’un focus marcat i en un punt concret, gràcies a la qual cosa es forma aquest efecte d’ombres ben definides. La resta de colors no es veu gaire afectada: el punt interessant rau en el fet que les dues gammes provenen dels colors bàsics verd (vegetació) i vermell (terrissa), els quals són oposats, i això és un punt a favor. Cal ressaltar també que les ombres intenses enfosqueixen tota la seva àrea i l’enfosqueixen deixant-la amb un to grisós.

Efectes òptics: La paperera té un patró en el seu metall de forats regulars i circulars; quan el sol passa a través d’ells, impacta a la primera superfície que troba i la impregna d’aquest curiós patró. Aquest fenomen causa una ombra completament inversemblant allà on impacta si no es té en compte el filtre per on ha passat anteriorment: aquesta il·lusió òptica causa aquesta aparença tan curiosa damunt les fulles.

 

​

​

Enquadrament: Vertical. Veiem un banc que capta tota la llum i produeix una ombra intensa al terra. Veiem la vorera que l’emmarca i el terra sec.

Fora de camp: Fora de camp, la passarel·la coberta per el porxo, en el punt que rodeja l’edifici principal per l’esquerra i va a parar a la pista. Davant del banc, tanques amb esbarzers que tapen el carrer.

Composició: Diagonal. La ondulació del banc recorre exactament la imatge de punta a punta amb una lleugera forma serpent. El voral secundari també segueix la mateixa direcció. La diagonal encara està més remarcada amb la ombra intensa que es produeix al cantó inferior esquerre i que a més de materialment, també marca la diagonal amb la diferència de color.

Punt de vista, distància, plans: Punt de vista pres des de dalt; lleugerament picat. Pla tres quarts, amb poca distància entre els llistons del banc i el terra.

Enfocament, profunditat de camp: Tots els elements estan ben enfocats i no se’n dona preferència a cap en aquest aspecte. La profunditat de camp és moderada, tot i que queda alterada i reduïda per l’ombra intensa.

Llum i colors: És una imatge amb els colors apagats. Destaca el gris clàssic del bordó i el color marró de la fusta gastada. Com que el focus prové d’un punt concret intensament, enfosqueix la resta de l’enquadrament i camufla els altres possibles tons de la gama que es formava al terra.

Efectes òptics: L’ombra està dràsticament exagerada amb un grau de foscor que no es forma amb llum natural; tot i que és un afer de l’objectiu de la càmera i no està editat, aquest contrast ressalta les línies ondulades del final del banc i en definitiva contribueix a explotar la gràcia de la imatge.

​

​