Repeteixo, ens van demanar de passejar pel barri amb una mirada objectiva i exterior, com si no hi haguéssim estat mai, intentant buscar petits racons i rutes noves per poder tractar el treball d'una manera molt més fresca i creativa.

Vam intentar sempre involucrar tots els membres del grup al projecte, ja que només teníem una càmera i no es podia carregar el treball al propietari sense que els altres féssim res, de manera que abans de fer la foto discutíem i suggeríem tots els aspectes tècnics per poder captar l'essència personal de cadascú.

Tot i quen no vam fotografiar tot el que vam aconseguir observar, faig notar que vaig gaudir molt mirant detallets aparentment banals, quotidians, que es donen per suposats, per anul·lats o en els quals la gent no hi pensa.

Can Bassa em causa una gran sensació de tranquil·litat per la buidor dels carrers, poca gent i pocs cotxes a les zones més interiors (també he observat les diferències urbanes entre les zones més peatonals i els carrers més concorreguts per cotxes). Sempre hi ha un soroll de fons, gris, llunyà, d'una ciutat en calma però que no per això deixa de ser ciutat. En passar pel costat de petits comerços en sortia l'olor i l'escalfor dels aliments acabats de fer: els arbres sense fulles i els pisos sense aparent personalitat que n'han anat lentament adquirint amb el pas dels anys, formaven un ambient fred i desert de principis d'any.

​

El meu grup era el de l'Elio (Melani) Benites i la resta de fotos estan penjades al seu blog.