top of page

Cinemagraph

Un cinemagraph és un curtmetratge de durada reduïda, entre tan sols un segons a alguns minuts, que té un caire narratiu i fortament simbòlic. Tampoc sol incloure llenguatge verbal ni una complexa sèrie d'esdeveniments.

Un dels projectes més extensos del segons trimestre ha estat la creació d'un cinemagraph amb un procés creatiu professional i complet. En el grup, vaig estar amb l'Elio Benites, la Mireia Lloret, la Clara Conejero, la Meritxell Rossell i l'Ainoha González. En aquest text exposaré el procés creatiu explicat i al final de la pàgina penjaré el resultat final.

​

​

LES FASES DE PRODUCCIÓ EN DIAGONAL

Les mestres ens van repartir un document amb tots els passos que s'haurien de seguir per elaborar una peça tan complexa de manera organitzada i ens va ajudar molt. Era un esquema dividit entre fases de preproducció, producció i postproducció, juntament amb les condicions que havia de contenir.

​

La fase de preproducció va ser la que ens va costar més: Vam haver de canviar, les primeres setmanes del projecte, la primera idea que havíem escollit i la vam orientar cap a un vessant molt més narratiu, i jo personalment crec que va ser una mala decisió perquè a causa dels altres requisits del projecte, és molt difícil amb els nostres mitjans de principiants de transmetre ben bé les nostres idees. Amb la idea decidida vam elaborar l'storyline, el guió tècnic, el guió literari i l'storyboard, que durant la fase de producció vam anar modificant conforme ens van anar sorgint dificultats i idees purament estètiques.

El nostre concepte es basa al voltant d'una persona aliena a Can Bassa (una metàfora per a molts estudiants de l'artístic del Bellera) que vam pensar que podria ser un escombriaire de Granollers el qual per purs motius laborals va a Can Bassa, però no té relació amb el barri. Aquest concepte ens facilitava molt poder narrar les tres paraules clau que vam tenir com a referent per a tot el projecte, perquè són el que ens transmet Can Bassa: Indiferència, Estancament i Límit. Aquests tres sentiments són també els que sent l'escombriaire, i això és el que vam estar intentant transmetre a través de simbolismes durant tot el projecte i el resultat final.

Adjunto una còpia dels guions així com dels papers on vam fer la pluja d'idees i els storylines.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Les fases de producció i postproducció van ser gairebé fusionades; l'equip ens vam organitzar i cada membre es va dedicar a una tasca. Això no vol dir que se'ns fes més fàcil, de fet va ser aquí on vam trobar més llagunes i punts febles en el nostre procés, però vam intentar arreglar-los el millor que vam poder. Ens vam dividir entre dos sectors que treballàvem a distància cada classe; un grupet sortia al carrer i gravava les escenes, buscava l'atrezzo, feia els plans i enviava els vídeos contínuament al destacament que es quedava a classe polint els guions, passant a net l'storyboard i editant les primeres seqüències. Per a l'edició vam estar buscant entre molts programes d'edició com el Vegas, el Power Director o el Premiere, però al final per diversos motius vam acabar utilitzant el Movie Maker (siusplau no us poseu les mans al cap). Aquest procés ens va portar prop de dues setmanes de treball intens i fora de classe també.

​

​

Aquest és el resultat final. En la meva opinió personal vam intentar posar una càrrega simbòlica massa gran per als nostres mitjans d'estudiants principiants, però amb una perspectiva allunyada vam corregir i aclarir tot el que vam poder respectant els termes d'entrega. Per a qualsevol dubte sobre el procés o el simbolisme estic sempre oberta.

IMG-20200313-WA0073.jpg
IMG-20200313-WA0043.jpg
IMG-20200313-WA0044.jpg
IMG-20200313-WA0072.jpg
IMG-20200313-WA0074.jpg

Aquí adjunto el guió literari i el guió tècnic. En el cas d'aquest darrer, quan el teníem a mitjes les mestres ens van informar que no calia fer-lo, i de fet, no està acabat, corregit ni perfeccionat, però em sembla interessant posar-lo juntament amb idees soltes que se'ns van anar acudint i vam apuntar impulsivament en diferents punts del procés:

​

​

Lugar de paso, límite: misterio, tranquilo, coches pasando, deshabitado, peligroso, final de algo, aventura, miedo.

 

Lugares: túnel(espacio de transición), rotonda de camino a bcn, entre algunas calles,,

 

Ideas visuales: un monólogo (primera persona): ¿Qué significa para esa persona el límite?


 

Carácter narrativo: Introducimos figura del barrendero. ël condesa los tres motes claves, ya que solo trabaja ahí y así mismo él es un objeto de urbanismo de Can bassa. 

La idea narrativa consiste en grabarlo a él como protagonista, bien integrado en el ambiente urbano, sin mostrar su cara y solo haciendo su trabajo. Con los diversos planos que saquemos, que no incluirán diálogo sino solo los sonidos de la calle, vamos a transmitir los tres motes clave que segun nosotros Can Bassa representa [indiferència, estancament, límit]. Esa es la esencia del cinemagraphic, aunque la linea narrativa incluirá un corte al principio que muestre como se prepara para entrar a su turno, y un corte narrativo al final que mostrará.  

 

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

Idea:

Es un barrendero el cual lo dividimos en tres partes: Introducción, cuerpo y desenlace/final.

Como introducción habíamos pensado en comenzar el video con el barrendero preparándose para ir a trabajar.

A continuación empezaría el cuerpo, este se basa en poner varios planos en los que NO se le enfoque la cara (aunque de espaldas sí), teniendo en cuenta las diferentes perspectivas que podemos aprovechar. Junto a esto también tendremos en cuenta el entorno, no nos basaremos en un solo espacio, sino que haremos cortes en los que el barrendero se encuentre en otra zona de Can Bassa (palmeras, campo, parque, callejones...). 

Junto a esto también añadiremos escenas en las que el barrendero se ponga a dibujar cualquier símbolo/garabato, junto palabaras claves (Espai buit, Límit, contrast...).

 

Finalmente, para dar un desenlace, habrá un momento en el que la libreta se caiga al suelo. Cuando esto pase el sonido se cortará de inmediato y a continuación el barrendero la recogerá. Una vez que la haya agarrado y la haya limpiado, el video se cortará y la pantalla se pondrá en negro, así acabando el cortometraje. 

 

Detalles a tener en cuenta: 

  • En blanco y negro

  • Vídeo completamente sin sonido, solo utilizar una especie de ASMR de sonidos ambientales (tipo de la escoba, cuando dibuja con el lápiz de grafito…) 

  • Este sonido ambiental aumentará poco poco.



 

GUIÓ LITERARI:

 

Escena I:

Un dia qualsevol hi havia un escombriaire cordant-se les sabates per anar a treballar. Poc després inicia el seu recorregut cap a Can Bassa, que era el lloc on treballava. Els seus peus travessaven un passeig  ple d’arbres fins que va arribar al final d’aquest. Va parar-se per mirar l’hora en el seu rellotge.

 

Anava netejant per una zona on hi havia un parc infantil i un pavelló. Mentre que  feia això sentia que tot era molt monòton i semblant. A continuació va dirigir-se a un altre parc ple de màquines per fer esport. Una vegada acabat la neteja d’aquesta zona, els seus peus ja es van posar en camí per anar cap a una altra zona, aquesta, concretament, era una parada de bus envoltada d’habitatges.  De sobte, es va quedar paralitzat, i immediatament es va asseure en el banc de la parada. Va agafar la seva llibreta i el llapis per començar a dibuixar gargots, juntament amb tres paraules clau: límit, estancament i indiferència. Més tard, l’escombriaire es trobava al costat d’un confessionari de cotxes, aquesta zona feua un contrast més gran amb les anteriors ja que era molt sorollosa i també passaven molts cotxes.

 

Quan ja estava tot net, el escombriaires va deixar caure la seva escombra i va dirigir-se cap a l’horitzó, seguint un camí que delimitava Can Bassa amb la carretera, així finalitzant amb el seu dia laboral.

 

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------    

 

Escena 1: Exterior-Día

(No hi ha só)

Apareixen les tres paraules clau del curtmetratge: Indiferència, estancament i límit.

 

Escena 2: Exterior-Dia

(No hi ha só)

Es veu un pla lateral d’una part de Can Bassa.

 

Escena 3: Interior- Dia

(No hi ha só)

Hi ha un pla detall on es veu Can Bassa però amb més detall.

 

Escena 4: Exterior-Dia

(Comença el so, cotxes/tren)

Pla general de l’home caminant (se’l veu d’esquena)

 

Escena 5: Exterior-Dia

Teresa López. Curs 2019-2020. 1r Batxillerat Plàstic. Matèria d'audiovisuals.

bottom of page