Audiovisuals
FUNDACIÓ JOAN MIRÓ - Ressenya
El dia 19 de febrer els alumnes de !r de Batxillerat Artístic vam anar a la Fundació Joan Miró a veure una exposició temporal i també el fons permanent, estant la primera emmarcada en el treball de l'assignatura d'audiovisuals. Aquesta és a ressenya posterior:
HISTÒRIA DE L’EDIFICI
La Fundació Joan Miró és un espai museístic inaugurat el 1975 i fundat pel mateix artista, que volia crear un fons de referència de la seva obra i a la seva ciutat. Situat a la muntanya de Montjuïc i ben integrat en l’entorn boscós, l’edifici va ser projectat per l’arquitecte Josep Lluís Sert en col·laboració amb el mateix Miró per a aconseguir un espai de diàleg entre l’arquitectura i la obra exposada, així com amb l’exterior del recinte.
Des d’aleshores, a més de la col·lecció permanent de l’obra de l’artista, el museu acull contínuament exposicions temporals d’art dels segles XX i XXI.
MIRÓ I L’EXPOSICIÓ PERMANENT
Miró va néixer a Barcelona el 20 d’abril de 1893. Va estudiar comerç però va dedicar tota la seva vida a l’art, alternant residència entre París, on va conèixer grans ments del dadaisme i el cubisme, amb un petit poble anomenat Mont-Roig. D’aquestes i de llocs més internacionals a posteriori treia la inspiració per les seves creacions. La Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial no van fer sinó evolucionar la seva expressió artística. Se l’havia començat a reconèixer nacional i internacionalment des de la dècada dels anys 20 i des de llavors mai va parar d’augmentar. També va ser aquesta última època en la qual Miró va crear les seves peces de més dimensió i les seves donacions i encàrrecs més emblemàtics, com ara el mural de l’Aeroport del Prat.
El fons del museu, que està compost per més de 14000 peces de totes les etapes vitals del pintor, va arrencar amb una generosa donació de la col·lecció privada de l’artista i a partir d’aleshores es va anar enriquint amb donacions posteriors, principalment de la seva dona Pilar Juncosa i del seu amic íntim Joan Prats ja que ambdós posseïen dins les seves col·leccions privades peces inèdites.
EXPOSICIÓ TEMPORAL: ART SONOR?
Art Sonor? És una exposició que va estar a la Fundació Miró fins només tres dies després de la nostra visita. Comissionada per Arnau Horta, un reconegut expert en la creació contemporània d’art sonor, Art Sonor es plantejava diverses preguntes sobre la sonoritat com a mitjà expressiu i estètic i utilitzava les mateixes per a dividir l’exposició en apartats, que per cert, eren un conjunt d’il·lustracions, muntatges, escultures i instal·lacions de cèlebres artistes dels segles XXI, XX i fins i tot XIX, com ara Marcel Duchamp o John Cage. Les temàtiques i dilemes que plantejava l’exposició eren: “Els Ulls Escolten”, “Small Music – Un homenatge a Rolf Julius”, “Música sobre Paper”, “Cossos Sonors”, “Els Sons Secrets del Silenci” i “Art Sonor?”.
ANÀLISI D’UNA OBRA
Per analitzar, vaig triar una peça que em va cridar l’atenció de seguida que vaig entrar a la sala. Pertanyent a l’apartat de “Música sobre Paper” es trobava la pintura de Rolf Julius “Piano Piece No 4”, taca de tinta sobre paper coreà. Consistia en 11 segments verticals de paper oriental sobre cadascun dels quals hi havia pintades 8 rodones en tinta negra i vermella ocasionalment.
Era una peça completament abstracta, amb una interpretació personal i deliberada del que l’artista creia que era tocar una melodia de piano. Amb una composició absolutament equilibrada, monòtona, una gamma de colors reduïda i un suport poc comú però molt probablement intencionat en quant a allò que l’artista volia plasmar.
Em va cridar molt l’atenció la interpretació tan lliure que l’artista va elaborar al seu cap per a representar una peça de piano, i com en un cert sentit visualment la peça també em recorda un piano. Intento imaginar el patró, l’ordre dels punts per a que soni la tonada desitjada, i què deuen representar els punts vermells en respecte als negres...
CONCLUSIÓ
Trobo que aquesta exposició tenia una selecció molt curada, curiosa i completa. De totes maneres no em convenç ni m’entusiasma; tot i que aprecio el procés creatiu, constructiu i comprenc el que l’artista representa, així com entenc el concepte de l’art modern i la seva voluntat d’allunyar-se de l’estètica clàssica, crec que gaudeixo més de l’art quan posseeix un cert pes i complexitat ja sigui visual, auditiva o etc. M’encanta percebre el missatge, la crítica, la denúncia, la meticulositat de l’artista, però també desitjo veure un cert grau d’intel·ligència plàstica, per a dir-ho d’alguna manera. Demostrar la capacitat de crear quelcom estètic i no només presentar un objecte quotidià amb alguna alteració; no em refereixo per descomptat a totes les obres, sinó aquelles que manquen completament de sentit artístic com ara micròfons o ventiladors. Sí que gaudiria sense cap entrebanc d’una obra que tot i ser abstracta, hagi requerit un esforç plàstic per tal de ser creada.
En la meva opinió l’exposició en sí era bona, però no vaig gaudir-la en no concordar completament amb els objectius dels corrents artístics presentats.
WEBGRAFIA
https://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/miro.htm
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0
https://ca.wikipedia.org/wiki/Fundaci%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3#Col%C2%B7lecci%C3%B3
https://www.fmirobcn.org/ca/fundacio/
